DDLMarivi Chacón, entrevista a Manel López i Mike Platinas parlen del "dj Artista" al Programa Cafeïna de Lleida TV
Transcripció:
Moltes vegades, quan es parla dels dj's, els anomenem com artistes.
Però clar, això d'artistes és una realitat des de fa molt poc temps.
I és que hi ha un grup de dj's que ha treballat perquè precisament
el col·lectiu dels professionals del món dels dj's siguin això, artistes.
És per aquest motiu que avui ens acompanya el Manel López,
un dj ben reconegut a casa nostra i per bona part del territori,
i que avui li agraïm moltíssim que estigui amb nosaltres,
perquè a més a més no ven sol, Manel.
No, vinc amb un mestre i del que jo he sigut durant molt temps fan,
que és el Mike Platinas.
Mike, benvingut al Caffeïna i moltíssimes gràcies per acceptar la nostra invitació.
Encantat d'estar amb vosaltres, Mariví, hola, Manel, hola a tots els que veieu Caffeïna,
a tots els que veieu Lleida TV, Lleida Televisió.
Encantat d'estar amb vosaltres perquè és molt important que expliquem
i que la gent sàpiga el que acaba de passar.
És molt interessant, ara és així que aquesta conversa va néixer
perquè amb un sopar que va coincidir el Manel com a dj i jo com a presentadora,
jo li vaig dir, home, avui tenim l'artista.
Dic, si tenim l'artista ja està tot assegurat.
I el Manel em va dir, ara sí que ja em pots dir artista.
Dic, Manel, has de venir al Caffeïna per explicar-ho.
Llavors el Manel em va afegir, sí, però el Mike també ha d'estar,
perquè és una persona molt important en tot aquest trajecte.
Sí, el Mike, a part que molta gent el reconeix perquè ha creat,
abans que ningú, moltes coses com el MaxMix o va ser el primer a competir
al concurs de dj més important del món de la DMC des d'Espanya,
és una iminència amb el tema de la música,
amb el tema dels mixes i amb el tema dels dj.
I a més ara què hem aconseguit?
Doncs aquesta denomització, o sigui, que siguem artistes, realment.
Havia d'estar ahir perquè ahir és el que ens donarà dades més tècniques
pot ser o més clarificadores amb el tema de per què som artistes,
qui ho ha aconseguit, per què.
I és Mike qui ho pot explicar més detalladament
i suposo que explicarà millor que jo.
Sí, perquè a més Mike no és simplement una nomenclatura.
Vosaltres el que heu aconseguit és una cosa molt important
per a tot el vostre col·lectiu.
Efectivament.
És a dir, ja ho sabem tots que en el feeling de la societat,
és a dir, el concepte que la gent té del dj ja és el concepte que...
El dj és un artista. Per què?
Perquè és una persona que treballa amb música,
que comunica emocions mitjançant la música
i ho fa d'una forma creativa.
Però, sorprenentment, la llei no ho reconeixia així.
I acabem d'aconseguir un salt històric.
Us poso una miqueta en antecedents.
Fa aproximadament uns 3 anys
vam fundar l'Associació Espanyola de DJs i Productors de Música Electrònica
i hem estat treballant intensament per diverses vies.
Hem intentat aconseguir-ho per diversos camins.
Però, curiosament, el camí que ens ha aconseguit
aquest salt històric que acabo de comentar
són els empresaris.
La patronal de l'Oci Nocturn,
els empresaris són els que han dit
doncs sí, teniu raó,
han escoltat la nostra insistent reivindicació
i finalment, fa molt poc,
acaba de publicar-se el BOE,
el Bulletí Oficial de l'Estat,
el nou conveni col·lectiu del sector
i en aquest conveni col·lectiu,
els DJs, que abans érem tècnics,
hem pujat a la fantàstica categoria d'artistes.
Això és molt important.
És molt important per moltes coses,
sobretot a nivell legal,
ha canviat moltíssim,
perquè abans, jo recordo, fa molts anys,
que a mi em posaven com a ajudant de cambrer,
i no és que tingui res en contra d'un ajudant de cambrer,
però clar...
Tu era la teva tasca.
No era la meva tasca,
era una forma legal o tècnica
per poder estar contractat,
doncs t'hi posaven ajudant de cambrer,
no sé, mai a tu,
de què et van posar la primera vegada.
El meu primer contracte, jo vaig aprendre amb escals 76,
la meva primera cabina va ser l'any 81,
i la primera cabina, ja amb contracte legal,
cobrant bé, normal, correcte,
va ser l'abril del 83.
I com tu bé acabes de dir,
curiosament,
ho has clavat, Manel,
el Manel se proclava,
el meu primer contracte, efectivament, va ser ajudant de cambrer,
i això demostra que hi havia molt de camí a recórrer,
hi havia molta feina pendent per fer en el nostre sector.
Deixa'm que comenti,
deixa'm que comenti que nosaltres som ara mateix
una associació d'àmbit nacional,
que estem a prop d'arribar als 1.700 socis,
és un tema seriós,
estem constituïts legalment com a associació sense ànim de lucre,
és a dir, no és un grup d'amics,
no, no, és una associació seriosa,
tenim departament legal amb advocats,
i els que estem movent,
això som gent amb llarga trajectòria,
gent que tenim contactes, que coneixem gent,
i ens està costant moltíssim,
però el primer gran pas ja està fet.
I el més important de tot això
és que aquest nou estatus d'artista
significa moltes coses,
i ara us les explicaré si voleu.
Doncs vinga, ara és el teu moment.
Ja pots començar.
Perfecte.
Faig un petit resum.
Mireu, és important que tots entenem que els artistes,
el ser artista en general,
és una feina bastant inestable.
Hi ha, quan dic artistes,
vull dir actors de teatre, actors de cine, monologuistes,
músics d'escenari, etc.
Perquè ara tenen feina, ara no tenen feina,
ara ve la temporada d'estiu i treballen molt,
ara arriba gener, febrer, març,
i resulta que no es treballa gens,
i aquesta inestabilitat i altres factors
ha fet que a l'estat espanyol els artistes
tinguin una espècie de tracte legal i fiscal especial.
Tenen un tracte especial,
cosa que és justa de votar aquesta inestabilitat que comento.
I el fet de ser artistes
significa, el fet que el DJ ara,
quan és contractat per compte alienes,
és a dir, quan tu et subcontracta un empresari,
que per exemple tu ets resident d'una sala,
tu estàs punxant allà, per exemple,
anem a suposar, tots els caps de setmana.
Doncs en aquest cas,
significarà que si ets artista número 1,
no existeix jornada parcial.
Fins ara, si a tu et contractaven per posar música,
per exemple, un còctel d'empresa,
que t'hi porta l'empresa teva que fa aquesta mena d'actes,
tu punxaves dues hores,
cobraves dues hores
i acotitzaven dues hores.
Això ja no va així, ara.
A partir de ja, tu acotitzes tot el dia sencer,
i independentment de que treballes una hora,
en treballes dues, en treballes tres.
I cobres tot el dia sencer.
Però hi ha molt més.
La jornada laboral d'un artista són 4 hores.
No són 7, ni són 8, ni són 6.
Pot fer més hores, sí, pot fer més hores,
però els que passin de 4 es cobren com a hores extra.
I també hi ha un altre...
hi ha moltes implicacions legals, com dic, i fiscals i tal,
però per fer un resum molt i molt ràpid,
perquè això és a la tele i tenim poc temps,
doncs...
Queden 3 minuts.
Doncs vaig molt ràpid.
Una altra implicació legal,
que aquesta l'haurem d'acabar de lluitar,
perquè és un camí que acabem d'obrir,
és que l'artista pot jubilar-se i a la vegada seguir treballant.
Ja sé que això sona estrany,
però els artistes tenen aquest règim especial,
aquest tracte especial a l'estat espanyol.
Per tant, voldrà significar que pots estar
cobrant una pensió de jubilació i continuar treballant.
Però també significa que si, per exemple,
i has fet una feina de la qual es deriven royalties,
que tu vas cobrant cada 6 mesos o cada any,
una vegada jubilat, abans aquests diners te'ls descontaven,
que és el rendiment d'un treball anterior,
te'ls descontaven de la teva pensió de jubilació.
Ara ja no.
Ara podràs tenir les dues coses a la vegada.
No m'extenc, no continuo, perquè és molt llarg,
però perquè es fa una idea del canvi històric que això representa.
I, com ve a dir del Manel,
això ens situa entre els països més avançats del món.
Aquí volia arribar perquè no sé si altres països ho han aconseguit.
Sé que hi ha algun país que ha fet alguna cosa semblant,
però que no ha sigut d'aquesta manera tan certificada.
Aquí ha sortit el BOE,
vull dir que és una nova...
tan important com qualsevol artista que puguis pensar.
Clar, és que jo no m'imagino a David Guetta
que el seu contracte amb un festival surti a Cambrè.
Imagino que fins ara si n'hagi vist...
A veure, també és veritat que David Guetta és una empresa...
Suposo que no és qüestió ja sols del David Guetta.
Però és un exemple, és per ficar-nos una mica de la situació.
Però moltes vegades ha hagut la situació aquesta
que jo m'he trobat amb com el posem aquí.
No sabem com el posem, no?
I ara ja sí que ha canviat una mica aquesta història.
Facilita una mica, fins i tot per vosaltres,
i deixa'm que ho digui per les famílies.
Perquè, Mike, tu fa més de 40 anys que et dediques a això.
Manel, una miqueta menys.
Però ara hi ha molts joves que fins i tot hi ha...
hi ha cicles, cicles formatius de DJ,
que les famílies a vegades quan els hi diuen
que es volen dedicar a això, Manel...
És que és veritat, o sigui, no saben ni per on tirar,
perquè diuen que què faràs amb una feina
que no saben ni com te poden contractar.
I que no és una feina fixada.
I ara canvia molt.
I sobretot el fet aquest del que ha dit el Mike Platines
és que quan t'hi jubilis, te pots jubilar com a DJ,
no com a qualsevol altra feina que no has fet.
I deixem que comenti un detall,
permet-me que comenti un detall final.
És important que tots enteneu que és una feina lligada a la música
i, per tant, és una feina, és una art,
és una feina creativa i a la que tu ets artista.
I aquells que tinguin preocupació per dir...
És que el meu fill, com m'acabeu de comentar,
és una feina tan digna i tan correcta com qualsevol altra.
Si, com passa en tota la vida, si fas les coses,
t'hem fet així correctament.
És una feina que necessita un constant reciclatge,
necessita saber-ne molt, saber de història la música,
conèixer els estils, tenir un punt de psicologia de pista,
i totes les feines paral·leles o derivades
a les que el que és DJ es pot moure
són, doncs, des de ràdio, podcasts, YouTube, televisió, periodisme...
Són feines que diríem que són paral·leles a aquesta
i que fer el salt d'una a l'altra és molt fàcil.
Sempre que t'hi esforcis, evidentment.
I l'alegria que donem als de persones...
Això no té preu. Això no té preu.
Mira, jo la... Digues.
No, si em permeteu,
és que avui deixarà una de les meves frases favorites,
que és meva però que m'encanta dir-la
i us recomano que me la robeu tots i l'utiliseu sempre.
Els DJs hem format part dels grans moments de les vostres vides.
Aquell aniversari quan feies 18 anys i eres major d'edat
i ho vas celebrar.
Aquella cançó amb la qual vas conèixer el teu primer amor
o a la que és la teva parella o vas ser la teva parella.
Sempre hi ha una cançoneta.
Els DJs hem format per... Aquella festa final de carrera.
Hem format part dels grans moments de les vostres vides.
I si puc dir una cosa, com a DJ...
Però ja marxem.
Si puc dir una cosa, marxem ja,
és que els DJs hem influenciat de manera directa
les vides de milions de persones.
Mira, escolta, us emplaço un altre dia,
perquè m'agradaria parlar que grans artistes s'han fet artistes
gràcies als DJs que s'han convertit en prescriptors musicals.
I que moltes vegades les emissores de ràdio ens dirigien,
però que vosaltres fèieu ballar i hem descobert molts artistes.
Ho hem de deixar aquí, ja no puc més.
Podríem parlar molt més, però ja saps...
A partir d'ara ficaré un DJ a la meva vida.
I tant, molt bé.
I jo sé que tu tens un DJ a la teva vida, ja.
Jo tinc un DJ a la meva vida, que a més a més va passar per les teves mans.
Sí, també, també.
Això és com un relleu a la vida, Mike.
Tu has format part de la vida del Manel
i ara el Manel també ajuda altres.
Gràcies, Mike, que vagi molt bé.
Manel, ens veiem aviat. Gràcies, guapes.
Que m'ha encantat que vinguis avui al Cafeina.
Nosaltres posem el punt i final al programa, però tornem demà.
Fins aquí el programa d'avui.
0 comentarios:
Publicar un comentario